- Lito Iglesias és president de l’Associació de Conservatoris de Catalunya, director i professor de violoncel del Conservatori Municipal de Música de Barcelona.
- Com a violoncel·lista va participar a diverses formacions de música de cambra clàssica, contemporània, moderna i flamenc, i també a projectes didàctics per a centres d’educació infantil i juvenil.
- La 8a edició del Premi BBVA de Música al Talent Individual ha estat coorganitzada per la Fundació Antigues Caixes Catalanes amb el suport de BBVA, i enguany ha tingut lloc al conservatori que dirigeix.
“El talent artístic es pot cultivar i desenvolupar des de la infància, i és per això que la família, les escoles i la societat hi juguen un paper transcendental en el creixement d’aquest talent.”
Què ha implicat coorganitzar un Premi que aglutina més de 100 joves de 12 a 19 anys seleccionats per conservatoris i centres professionals de tot Catalunya?
Amb aquesta 8à edició del Premi, el format i l’organització conjunta entre la Fundació Antigues Caixes Catalanes i l’ACCat està molt consolidada, però sempre amb l’al·licient de que la seu i ciutat a on es celebra el Premi cada any varia, i és això el que dona un tarannà diferent cada any a la trobada. S’han de preveure almenys 6 espais simultanis pels jurats que escoltaran les interpretacions de tots els participants. Cada espai ha de comptar amb 3 sales d’escalfament i també amb l’equip de suport logístic que faciliti que tot l’engranatge funcioni com una màquina de precisió. També hem comptat amb la valuosa implicació dels representants de l’Associació de les Famílies de l’Alumnat del nostre conservatori, que s’han encarregat de la recepció dels concursants i de les seves famílies.
Actualment compagines la presidència de l’Associació més la direcció del Conservatori i la impartició de classes. Quin és el teu dia a dia i com?
Em trobo en una etapa de la meva trajectòria professional totalment dedicat a la direcció i la gestió d’un conservatori en el que he crescut professionalment com a músic i com a professor. És un gran repte personal poder contribuir a la continuïtat d’aquesta entitat centenària, i a través de l’Associació de Conservatoris tenim l’oportunitat de crear xarxa amb la resta de conservatoris de Catalunya per sumar presència en el món artístic i educatiu.
Procedeixes d’una família de músics. Fins a quin punt l’experiència familiar et va portar a dedicar-te a la música? Vas formar part del Trio Novalis amb qui vas guanyar la 1a edició del Premi de Música de Cambra Montserrat Alavedra, que actualment seguim impulsant adreçat als músics que han cursat grau superior i que volen consolidar-se com a professionals en formacions de música de cambra. També vas participar a diferents tipus de formacions de música de cambra, per exemple amb el pianista Jordi Vilaprinyó o amb el contrabaixista Xavier Puertas.
El meu avi i el meu pare van ser músics professionals, i per aquesta circumstància vaig poder viure la música des de la meva infància d’una manera molt natural. Als 17 anys em vaig traslladar des de Galícia a Barcelona per continuar els meus estudis. A la meva trajectòria professional vaig tenir la sort de poder compaginar sempre l’activitat de concertística amb la docència en el Conservatori des de molt jove. El Premi Montserrat Alavedra amb el trio Novalis, fundat conjuntament amb la violinista Olvido Lanza i el pianista Antonio Ruiz Mellado, va ser un dels reconeixements més importants de la nostra primera etapa professional, que ens va obrir les portes als circuits, festivals nacionals i auditoris més importants de tot el país. Des de fa uns anys, el meu compromís amb la direcció del Conservatori m’ha apartat del mon concertístic, però això no vol dir que la música no continuï present en el meu dia a dia. Dirigir un conservatori és com dirigir una gran orquestra per fer músics i música.
Avui dia molts alumnes que comencen els seus estudis de música compaginats amb els estudis reglats mostren dificultat per continuar els seus estudis i dedicar-se professionalment. Què es pot fer perquè aquest talents musicals no abandonin els estudis musicals?
En aquest sentit és fonamental l’acompanyament dels seus professors i de la seva família, per donar estabilitat emocional i recursos. També deixar clar que el compromís amb la música és una decisió personal revisable, i si en algun moment de la vida es vol baixar el ritme de dedicació o explorar altres camis, no ho hauríem de considerar negativament. La música sempre aporta a la vida i al creixement personal d’alguna manera.
Quin paper hi juguen les escoles, les famílies i la societat en general perquè els infants descobreixin la música i la vegin com una professió de futur?
A diferència d’altres àmbits, el talent artístic es pot cultivar i desenvolupar des de la primera infància, i és per això que la família, les escoles i la societat hi juguen un paper transcendental en el creixement d’aquest talent. Aquí ens trobem amb diferents sensibilitats en les polítiques educatives i culturals pel que fa al pes que haurien de tenir els ensenyaments artístics en totes les etapes educatives.
Dedicar-se a la música al nostre país no és fàcil. Requereix de molta paciència i esforç i després els joves músics no reben el reconeixement que es mereixen. Molts d’ells acaben els estudis en centres de prestigi i solen marxar fora. A què es deu i què podem fer des de les entitats públiques i privades?
Les entitats públiques i privades tenen molt a fer precisament en el reconeixent social d’aquest talent. Un Premi com el BBVA de Música al Talent musical és un bon exemple d’inversió en el present i futur artístic del nostre país. També hem de reconèixer l’aposta que es fa des de les administracions locals per la educació i formació musical, per exemple a l’ajuntament de Barcelona amb la xarxa d’escoles de música i conservatori.
Com a president de l’ACCat, com veus el panorama musical a Catalunya i en quines línies cal continuar treballant?
Dins del sector educatiu caldria un impuls a la presencia de la música a les etapes infantils i primària, incloent el cant i la pràctica instrument. L’accés a la música hauria de ser un dret universal, i és en aquesta etapa a on es podria fer realitat. Des d’una base de qualitat educativa i equitativa, el creixement cap a tots els sectors de la societat és exponencial. Només així podem garantir una industria cultural i professional sostenible.
Des de la primera edició del Premi BBVA de Música al Talent Individual l’ACCat es va implicar en l’organització i cada any se supera el nivell dels participants. La celebració d’aquestes proves continuen sent necessàries per a la formació i motivació d’aquests joves?
Aquest Premi s’ha convertit al llarg d’aquest anys en un element vertebrador dels conservatoris i centres professionals de Catalunya, que visualitza el compromís dels joves de Catalunya amb la música. És realment emocionant constatar la il·lusió i orgull amb el que participen tants estudiants de tot Catalunya. El vivim com a una autentica festa de la música des del nostres centres.